COMUNICAT DE PREMSA CONSELL DE LA PROFESSIÓ D’INFERMERIA

21 DE FEBRER DE 2009

Generalitat de Catalunya Departament de Salut Gabinet de Comunicació i Premsa Reunió del Consell de la Professió Infermera de Catalunya Durant la reunió d’aquesta tarda, el Consell ha tractat els reptes actuals pel desenvolupament de la professió infermera L’objectiu del Consell de la Professió Infermera de Catalunya és avançar cap a la mitjana europea de 8.4 infermeres per cada mil habitants a) La Comissió de l’Ordenació de la Professió del Consell de la Professió Infermera de Catalunya ha analitzat durant la segona meitat de l’any 2008, els diferents estudis demogràfics i de necessitats de professionals infermeres que s’han anat elaborant per part de diferents institucions del país. L’objectiu d’aquesta anàlisi ha estat fer unaprevisió demogràfica de la població infermera necessària d’aquestes professionals per poder oferir una assistència adequada per la població catalana i ajudar a la planificació sanitària Les conclusions d’aquesta anàlisi són les següents: •    L’entrada del sistema educatiu espanyol a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) farà que es disminueixi la sortida de titulades en infermeria entre els anys 2012 i 2013 atès el canvi de titulació de Diplomatura a Grau (s’amplia la durada de la formació de 3 a 4 anys). •    Aquesta situació es repetirà a la resta de Comunitat Autònomes, el que farà mes difícil comptar amb infermeres d’altres comunitats autònomes per cobrir els dèficits. •    Tot i que durant el curs 2009-2010 s’han incrementat el nombre de places a les Escoles Universitàries d’Infermeria catalanes, encara el 70% de la formació en Infermeria existent a Catalunya és adscrita  i privada. La intenció és ampliar aquesta tendència, reconvertir places adscrites a publiques i incrementar el nombre de places en general. •    El perfil d’edats de les infermeres, especialment als centres públics, produirà una jubilació en massa en la propera dècada que no podrà ser absorbida per les noves promocions i la població infermera actual entre els 35 i els 48 anys és menor a la necessària per poder pal•liar les jubilacions que s’esperen. •    El creixement vegetatiu de la població infermera a Catalunya és insuficient per poder assolir l’objectiu proposat d’arribar a la mitjana europea de 8.4 infermeres per cada 1000 habitants. Recomanacions del Consell de la Professió Infermera de Catalunya de les següents accions al Govern de la Generalitat i al Consell de Col•legis de Diplomats en Infermeria: 1.    Millora del sistema de recollida de dades. S’ha constatat una gran dificultat a l’hora d’obtenir les dades que afecten a la població infermera actual i per tant cal millorar-ne el sistema de recollida de la informació. 2.    Avançar cap a unes ràtios de professionals d’infermeria de 843 infermeres per 100.000 habitants (mitjana europea). 3.    Incrementar el nombre de places d’infermeria a les EUI, ajustades a les necessitats. 4.    Establir un sistema de concert i beques amb les Escoles no públiques. 5.    Dur a terme una campanya en els mitjans de comunicació, sobre Infermeria i necessitats d’infermeres. Alhora la Comissió de l’Ordenació de la Professió del Consell de la Professió Infermera de Catalunya demana a les organitzacions sanitàries de Catalunya: •    La incorporació de la categoria professional de l’infemer/a especialista en salut mental a través de la negociació en taules i meses laborals corresponents. •    Determinar l’àmbit d’actuació de l’infemer/a especialista en salut mental i els llocs de treball que requereixen dins la xarxa de centres de salut mental •    Revisar i posar al dia el mapa de categories professionals i de llocs de treball en funció del desenvolupament de la resta d’especialitats d’infermeria i de l’evolució d’altres professions sanitàries i de salut. b) La Comissió de l’Exercici de la Professió del Consell de la Professió Infermera de Catalunya demana: 1- Incloure variables associades als resultats clínics sensibles a la pràctica infermera en el Conjunt mínim Bàsic de Dades d’AP (CMBD). 2- El temps d’encavalcament entre torns es necessari per garantir la seguretat i la qualitat de l’atenció. S’ha de reconèixer com temps efectivament treballat, retribuir-lo o compensar-lo. 3- La distribució de les hores treballades a torns ha de permetre   l’adaptabilitat, per equilibrar i potenciar les diferents vessants del temps: activitats de formació, docència i recerca. 4- Adequar  les  ràtios infermera/pacients. Adoptar  un  estàndard  de  ràtios,  que  estableix  la  dotació  mínima  dels  equips d’infermeria  a  les unitats d’hospitalització d’aguts  amb pacients adults,  establerta  en  referència al patró de cures (cures  directes més organització),  i  perfil del malalt . 17 de febrer de 2009